El moviment estètic, sorgit a la Gran Bretanya durant la segona meitat del segle XIX, representa una de les revolucions artístiques i culturals més fascinants de l'època moderna.

La seva gènesi va estar marcada pel rebuig a l'estricta moralitat victoriana i a la lletjor provocada per la industrialització. Un grup d'artistes i pensadors van trobar en la recerca de l'ideal estètic una via d'alliberament, defensant la idea de "l'art per l'art".

A partir d'aquell moment va començar una onada de renovació interdisciplinària, on es volia integrar l'art en la vida quotidiana. Aquesta etapa es va caracteritzar per posar l'experiència estètica al centre de tot, trencant amb la idea que l'art havia de tenir una funció exclusivament didàctica o moral.

L'aparició de figures com Oscar Wilde, James McNeill Whistler o Aubrey Beardsley va consagrar aquest corrent definitivament. Van continuar la seva trajectòria expandint la bellesa a tots els àmbits socials: des de la pintura i la literatura fins al disseny d'interiors, la moda i l'arquitectura. El moviment va sentar les bases del disseny modern i l'actitud bohèmia. El seu llegat roman viu a través de la influència que encara exerceix en la nostra manera d'entendre la creativitat i l'expressió personal.

L'exposició del CCCB explora la radicalitat d'aquest moviment i els seus dilemes a través del concepte del "culte a la bellesa".

La mostra se centra en la necessitat humana d'envoltar-se de bellesa material i espiritual, i en com aquest anhel xoca amb la realitat del món modern. L'itinerari segueix l'evolució d'aquest concepte: les arrels històriques (els prerafaelites), l'esplendor (el disseny d'interiors i la moda), i la caiguda (l'actitud vital i la decadència). Finalment, les últimes sales connecten aquesta passió històrica per l'estètica amb les reflexions visuals contemporànies, combinant així obres clàssiques amb la creació actual.